Ruta Recomanada d’avui:

Itinerari: Des de l’estació de Sagrada família (metro L2 i L5) sortim per Plaça Sagrada Família i travessem la bonica plaça que porta el mateix nom fins a Mallorca amb Sicília. Baixem per aquest carrer fins a Diagonal per veure la Casa Planells, considerada la última construcció modernista de la ciutat. Seguim per la Diagonal fins a Passeig Sant Joan, per acabar la ruta al Palau Macaya, situat entre Mallorca i Provença. Ben a prop, a Provença amb Bailèn, tenim la parada de  metro  de Verdaguer (L4 i L5).

Consell: Fes zoom al mapa amb els dits, per veure la ruta des del mòbil.

Ruta pel Barri de la Sagrada Família i la Casa Planells

Avui ens mourem pel barri de la Sagrada Família per descobrir una casa molt especial i força desconeguda però molt a prop de monuments molt famosos.

Començarem per la Sagrada Família, per meravellar-nos d’aquesta gran obra d’Antoni Gaudí. L’objectiu de l’arquitecte era crear una síntesi espacial i figurativa de tot el simbolisme religiós, desplegant tota la seva creativitat i coneixements. 

La façana que podeu veure des d’aquí, correspon a la de la Passió, començada l’any 1954 i acabada el 2018. Per fer la part escultòrica i simbòlica, el 1986 es va proposar a Josep Maria Subirachs un escultor ja reconegut. Va distribuir les escenes segons el viacrucis i va decidir viure al temple, igual que havia fet Gaudí en el seu moment. Tot i seguir aquestes indicacions, el seu estil modern i trencador no va ser ben rebut per alguns. Però ell deia que la voluntat de Gaudí era que aquesta façana fos contraria a la del Naixement, que fes sentir desolació, mort i tragèdia. 

Mentre travessem la Plaça Sagrada Família anem gaudint de la tranquil·litat que proporciona tota una illa de cases convertida en jardí. Es va inaugurar el 1928 amb el nom de General Barrera en honor a Emilio Barrera, Capità General de Catalunya. Però com molts altres carrers, el 1931, amb la Segona República, es canvia el nom pel que té actualment. Val a dir que aquesta plaça ha sofert diversos canvis. De fet, en un inici, dins la planificació urbanística dels voltants de la Sagrada Família, no existia cap plaça, només alguns eixamplaments davant de cadascuna de les façanes. L’última remodelació va ser entre 2010 i 2011, amb la replantació de l’arbrat i una renovació dels sistemes d’il·luminació i de reg, a més del mobiliari urbà.

Us convidem també a trobar les dues escultures de la plaça: L’escultura de Míliu i El Monument als donants. La primera va ser feta entre 1927 i 1937 i representa el famós ninot Míliu del ventríloc i locutor radiofònic Josep Torres Vilalta, Toresky. L’obra va arribar a l’Exposició d’Art Modern de Madrid, però amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, es va guardar en un magatzem. Vint-i-cinc anys més tard, la peça es va recuperar i cedir a l’Ajuntament de Barcelona a canvi que la situés en un jardí públic, tal com havia estat projectada.

La segona peça va ser impulsada per associacions de pacients trasplantats, dissenyada per Judit Massana i inaugurada el 2010. Formada per tres pedres d’obres de l’Eixample, al·ludeixen a la transformació dels òrgans donats, com si cobressin nova vida al ser utilitzats per una altra persona. Això ens ho aclareix la inscripció de les pedres: “Amb les mateixes peces hi pot jugar més d’un”.

Baixem per Carrer Sicília fins la Diagonal per trobar-nos amb la Casa Planells que destaca pel seu color groc i per la sinuositat que li va donar el seu creador: Josep Maria Jujol. Va ser encarregada pel contractista Evelí Planells i construïda entre 1923 i 1924. El que més destaca, com dèiem, és la seva estructura sinuosa, amb la qual va aconseguir crear pisos de 120 metres quadrats en un solar de 80 metres quadrats. Aquestes línies l’apropen al modernisme i, de fet, alguns experts la consideren l’última obra modernista de Barcelona. D’altres, però, defensen que s’inscriu en l’expressionisme europeu, amb volums purs i l’exageració de les línies.

A l’interior de l’edifici podem veure les mateixes formes que a l’exterior. És molt remarcable el disseny de l’escala amb la barana de ferro forjat i els mosaics que decoren la part baixa. És aquí on Jujol desplega el seu mestratge decoratiu: amb els pocs recursos dels que disposava va crear una sèrie de dibuixos i formes fantàstiques. Malauradament no es pot visitar, però a la part baixa té un restaurant i a la primera planta una botiga, així que tampoc és impossible!

És molt conegut l’episodi que va viure l’actor i director de cinema John Malkovich davant d’aquest edifici. Després d’una conferència, va anar a visitar algunes de les cases modernistes de Gaudí i, per casualitat, va passar per davant de la Casa Planells. “Em vaig quedar plantat davant de la casa sense saber perquè – va afirmar – la gent es parava i em preguntava si em trobava bé. Suposo que sí, responia”.

I vosaltres, què heu sentit al veure-la? 

Per acabar el recorregut anem al Passeig de Sant Joan per veure una obra magnífica d’un dels arquitectes modernistes més reconeguts: el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch. Residència de la família de Romà Macaya Gibert: ell i la seva esposa a la planta principal i els seus dos fills als altres pisos. Segueix l’estructura d’altres cases modernistes però amb la diferència que serveix exclusivament per a la família. La façana ja ens captiva, el blanc combina perfectament amb l’esgrafiat dissenyat com les puntes de coixí. Destaca el treball escultòric de les obertures fet per Eusebi Arnau que recorda a la Casa Amatller. 

Us recomanem que hi aneu dins l’horari d’obertura (de dilluns a divendres de 8h a 20h) per visitar el vestíbul. Un espai ample per tal que poguessin entrar els carruatges. Tornem a veure el mateix tipus de decoració esgrafiada i escultòrica que a l’exterior, sobretot a l’escalinata. Destaquen els ornaments en mosaic i ferro forjat de les parets i les portes. 

Esperem que gaudiu molt d’aquesta ruta plena d’art!

Text per Marina Hernández, Guia del Centre Europeu de Barcelona.